Mònica Martín Bofarull
Fisioterapeuta i investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia (URV)
Portar un gegant o fer ballar una bèstia del seguici no és només una manera de viure la festa: és un exercici físic de primer nivell. I, com passa amb qualsevol activitat física exigent, cal preparar-se per evitar lesions.
Els portadors i portadores dels gegants, la Mulassa, el Drac, la Víbria o el Bou ho saben bé: cal tenir força, resistència i una passió incombustible per la cultura popular. Però també és imprescindible escoltar el cos i saber com cuidar-lo abans, durant i després de cada cercavila. I aquí és on la ciència de la salut, i especialment la fisioteràpia, hi tenen molt a dir.
Lesions típiques entre gegants i bèsties
El Gegant Moro de Tarragona pesa 95 quilos i la Geganta Mora, 65, carregats per una sola persona. Tot i que el pes estigui ben repartit, hi hagi bons recolzaments a espatlles i cap i es compti amb altres persones per fer relleus, les hores de seguici poden passar factura: el dolor lumbar, la ciàtica i les hèrnies discals són algunes de les lesions a què s'exposen els geganters. Aquest tipus d'hèrnies apareixen quan els discos entre les vèrtebres es desplacen i fan pressió sobre els nervis o la medul·la. Són el resultat d'activitats extenuants repetides, patir sobrepès o portar un estil de vida sedentari, entre d'altres.
Amb el bestiari la situació és diferent. Si bé és cert que pesen menys, portar-los requereix fer moviments més ràpids i repetitius, sovint sobre terrenys irregulars o relliscosos. Els balls sovint es fan de puntetes i això augmenta la possibilitat de fer patir els músculs del panxell de la cama, els bessons, el soli o el tendó d'Aquil·les.
Això pot provocar trencaments fibril·lars o tendinosos d'aquests músculs causats de forma indirecta quan el múscul es contreu violentament acompanyat d'un estirament simultani. També poden produir dolor miofascial o tendinopaties.
Què diu la ciència per prevenir lesions?
Heu de saber, però, que totes aquestes lesions són evitables i la fisioteràpia ofereix estratègies per prevenir-les. Tradicionalment, els portadors de gegants i bèsties duen faixes i plantilles com a mesures de protecció. No obstant això, està demostrat científicament que, per si soles, no són del tot eficaces. La clau és moure's bé i preparar-se físicament: entrenar la musculatura, els tendons i els ossos per a l'activitat que s'ha de fer.
Segons l'Organització Mundial de la Salut i les directrius d'exercici físic de la Unió Europea, cal practicar dos o tres dies per setmana exercicis de força sense oblidar-nos de l'activitat aeròbica; ens recomanen de 150 a 300 minuts a la setmana.
També és important treballar el core -la musculatura profunda de l'abdomen, la pelvis i la columna- per tal de portar bé el pes i fer els moviments amb seguretat.
Més enllà de la força, una bona tècnica de ball és imprescindible per prevenir lesions. Un altre aspecte molt important que cal tenir en compte és que, a les cercaviles, els geganters han de caminar i ballar sobre superfícies molt diferents: asfalt, pedra polida, superfícies sense pavimentar, llambordes, etc. Utilitzar calçat ajustat i adequat pot evitar accidents i lesions.
Per descomptat, el suport de professionals de la fisioteràpia pot marcar la diferència: poden prescriure exercicis específics per a cada persona i fer prevenció individualitzada.
Símptomes d'alarma que no has d'ignorar
Encara que la festa cridi, cal estar atents també als signes d'alerta: notar una irregularitat a la zona posterior de la cama, detectar un hematoma, percebre la sensació d'haver rebut un cop fort al panxell de la cama o sentir dolor intens i punxant en posar-se de puntetes o quan s'agafa pes són signes que indiquen que cal aturar l'activitat i arribar-se a un centre mèdic, ja que ignorar-los pot empitjorar molt una lesió.
Hidratació, la gran oblidada
Les grans diades en què es passegen les bèsties i els gegants són, normalment, en els períodes de l'any més càlids. Si bé Santa Tecla se celebra a la tardor, no és una excepció. Les altes temperatures i la humitat ambiental de Tarragona, juntament amb l'activitat física pròpia de les cercaviles, pot provocar deshidratació. Es tracta d'un fenomen que passa quan el cos perd més líquid del que ingerim, i que implica un risc addicional de lesió. No obstant això, és molt senzill d'evitar: bevent aigua o líquids amb electròlits, uns minerals que ajuden a dirigir l'aigua a les parts del cos que més ho necessiten.
Alguns símptomes de deshidratació són set excessiva, boca seca, mal de cap, fatiga, falta d'energia o miccions menys freqüents. En aquests casos, cal consultar el metge.
Santa Tecla es viu amb el cor, però també amb l'esquena, els braços i les cames. Posar el cos al servei de la festa és una manera molt bona de formar-ne part, però preparar-lo és imprescindible perquè els elements del seguici popular continuïn sortint al carrer a ballar sense prendre mal.
